Telefon

El telefon:

El telefon és un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i rebre so a través de llargues distàncies. És una manera de comunicar-se amb altres persones que no estan comunicades a nosaltres. Inicialment transmetien el so mitjançant un senyal d'àudio que es codificava en un senyal elèctric analògic, a través de cables de coure.


Avui dia han evolucionat fins als telèfons mòbils, que duen el senyal usant l'aire com a medi físic, en forma d'ones hertzianes, i codificant el senyal d'àudio de forma Senyal digital, que permet major compressió, correcció d'errors, etc...


Pel que es refereix al propi aparell telefònic, cal esmentar diverses coses:

* La introducció del micròfon de carbó, que augmentava de forma considerable la potència emesa, i per tant l'abast màxim de la comunicació.

* El dispositiu antilocal, per evitar la perturbació en l'audició causada pel soroll ambient del local on està instal·lat el telèfon.

* La marcació pulsant el denominat disc de marcar.

* La marcació per tons multifreqüència.

* La introducció del micròfon d'electret, micròfon de condensador, pràcticament usat en tots els aparells moderns, que millora de forma considerable la qualitat del so.

Pel que fa als mètodes i sistemes d'explotació de la xarxa telèfonica, cal senyalar:

* La telefonia fixa o convencional, que és aquella que fa referència a les línies i equips que s'encarreguen de la comunicació entre terminals telefòniques no portables, i generalment enllaçades entre elles o amb la central per mitjà de conductors metàl·lics.

* La central telefònica de commutació manual per la interconnexió mitjançant la intervenció d'un operador de diversos telèfons, creant d'aquesta forma un primer model de xarxa.

* La introducció de les centrals telefòniques de commutació automàtica, constituïdes mitjançant dispositius electromecànics.

* Les centrals de commutació automàtica electromecàniques, però controlades per computadora.

* Les centrals digitals de commutació automàtica totalment electròniques i controlades per ordinador, la pràctica totalitat de les actuals, que permeten multitud de serveis complementaris al propi establiment de la comunicació (els denominats serveis de valor afegit).

* La introducció de la Xarxa Digital de Serveis Integrats (RDSI) i les tècniques DSL o de banda ampla (ADSL, HDSL, etc.), que permeten la transmisió de dades a més alta velocitat.

* La telefonia mòbil o cel·lular, que possibilita la transmisió sense fils de veu i dades, podent ser aquests a alta velocitat en els nous equips de tercera generació.