Powered By Blogger

dimarts, 1 de juny del 2010

diumenge, 30 de maig del 2010

Telefon


El telefon:

El telefon és un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i rebre so a través de llargues distàncies. És una manera de comunicar-se amb altres persones que no estan comunicades a nosaltres. Inicialment transmetien el so mitjançant un senyal d'àudio que es codificava en un senyal elèctric analògic, a través de cables de coure.


Avui dia han evolucionat fins als telèfons mòbils, que duen el senyal usant l'aire com a medi físic, en forma d'ones hertzianes, i codificant el senyal d'àudio de forma Senyal digital, que permet major compressió, correcció d'errors, etc...


Pel que es refereix al propi aparell telefònic, cal esmentar diverses coses:

* La introducció del micròfon de carbó, que augmentava de forma considerable la potència emesa, i per tant l'abast màxim de la comunicació.

* El dispositiu antilocal, per evitar la perturbació en l'audició causada pel soroll ambient del local on està instal·lat el telèfon.

* La marcació pulsant el denominat disc de marcar.

* La marcació per tons multifreqüència.

* La introducció del micròfon d'electret, micròfon de condensador, pràcticament usat en tots els aparells moderns, que millora de forma considerable la qualitat del so.

Pel que fa als mètodes i sistemes d'explotació de la xarxa telèfonica, cal senyalar:

* La telefonia fixa o convencional, que és aquella que fa referència a les línies i equips que s'encarreguen de la comunicació entre terminals telefòniques no portables, i generalment enllaçades entre elles o amb la central per mitjà de conductors metàl·lics.

* La central telefònica de commutació manual per la interconnexió mitjançant la intervenció d'un operador de diversos telèfons, creant d'aquesta forma un primer model de xarxa.

* La introducció de les centrals telefòniques de commutació automàtica, constituïdes mitjançant dispositius electromecànics.

* Les centrals de commutació automàtica electromecàniques, però controlades per computadora.

* Les centrals digitals de commutació automàtica totalment electròniques i controlades per ordinador, la pràctica totalitat de les actuals, que permeten multitud de serveis complementaris al propi establiment de la comunicació (els denominats serveis de valor afegit).

* La introducció de la Xarxa Digital de Serveis Integrats (RDSI) i les tècniques DSL o de banda ampla (ADSL, HDSL, etc.), que permeten la transmisió de dades a més alta velocitat.

* La telefonia mòbil o cel·lular, que possibilita la transmisió sense fils de veu i dades, podent ser aquests a alta velocitat en els nous equips de tercera generació.

Telefon

dimarts, 11 de maig del 2010

Història del Telègraf


Telègraf:

El primer missatge que van enviar des de el telègraf va ser “Quina meravella ha creat Déu”. El van enviar des de Washington a Baltimore, Maryland, el 24 de maig de 1844. Al 1848 van construir noves lineas.


A meitats del segle XVIII d.C, van demostrar que la electricitat podia passar a traves de un cable a grans longituds i ningú sabia que amb aixó es podia parlar a grans distancies.



Donat que la telegrafia era massa costosa per a poder implantar-la amb un caràcter universal, van desenvolupar diferents mètodes per a enviar diferents missatge a la vegada per una mateixa línia. El telègraf dúplex, el primer avanç d'aquests tipus, es podia transmetre un missatge simultani en ambdós sentits entre dues estacions. En la telegrafia quàdruplex, inventada l'any 1874,per Thomas A. Edison, en transmetia dos missatges simultàniament en cada sentit. Al 1915, es va implantar la telegrafia múltiple, que permetia l'emissió simultània de 8 o més missatges. Aquesta i l'aparició del les màquines de teletip, a mitjans de la dècada de 1920, van fer que s'anés abandonant progressivament el sistema telegràfic manual de Morse, de claus i que se substituís per mètodes alàmbrics o inalàlmbrics de transmissió per ones.